Enquesta: ERC Sant Feliu
Veus justificada la sortida d'ERC de l'Ajuntament de Sant Feliu?
Portada | Cultura | Esplugues de Llobregat recorda les seves danses tradicionals pròpies amb motiu de la Festa Major de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat recorda les seves danses tradicionals pròpies amb motiu de la Festa Major de Santa Magdalena

Tamany de la font: Decrease font Enlarge font
image Ball de Nans, creat a Esplugues de Llobregat al 1981

La Festa se celebra el dimarts 22 de juliol, amb les entitats culturals locals com a grans protagonistes

Esplugues es prepara per viure, el proper dimarts 22 de juliol, una de les celebracions més tradicionals i culturalment més vives, la festa major de Santa Magdalena. La festa té un caire marcadament cultural, perquè tot el seu esdevenir gira al voltant dels balls tradicionals de la ciutat: ball del ginjoler, ball del babau, ball de nans, entrada a plaça dels castellers, ball de gegants i el valset d’Esplugues (ball de bastons), entre d’altres.

 

Tot i ser de creació més o menys recent, totes les músiques són tradicionals tant per la funcionalitat i vigència que tenen com per les formacions que les fan sonar i ballar.  El detonant de tot plegat va ser la restauració pública del Ball del Babau el 23 de juliol de 1989, que va donar l’empenta definitiva per donar ressò social i lúdic que necessitava la Festa de Santa Magdalena, que avui està plenament consolidada al calendari de festes populars de la ciutat.

 

La diada començarà a les 6.30 h de la tarda als jardins del Casal de Cultura Robert Brillas amb l’Homenatge al Ginjoler. Més tard, la nova Cobla d’Esplugues acompanyarà la resta de balls tradicionals propis d’Esplugues. Després, el Seguici arribarà a l’església, on s’haurà fet la Missa Solemne. Diverses entitats realitzaran les ofrenes a la patrona: el Centro Aragonés de Esplugues, la Colla de Geganters, l’Esbart Vila d’Esplugues, la Colla de Bastoners, el Grup de Percussió Atabalats i la Colla de Castellers amb el pilar caminant. En acabar, Ball de Diables farà el Ball Parlat i els Versots a la plaça Pare Miquel d’Esplugues, a les 9.15 de la nit.

Després, el Seguici baixarà fins al Casal Robert Brillas, on hi haurà el sopar de cloenda, amb una sessió de cant improvisat i el ball i fi de festa amb l’actuació de “Terrer Roig” i la seva música d’arrel tradicional.

 

 

 

Músiques i balls tradicionals propis d’Esplugues

 

Ball de Nans d’Esplugues

Va ser el primer ball d’arrel tradicional creat a Esplugues, l’any 1981. Per aquest motiu es varen recuperar els vells nans que sortien a la festa de La Plana. La música és de Marcel Casellas i la coreografia de Joan Serra. Els encarregats de ballar-lo són els Capgrossos de la Colla de Geganters.

 

Ball de Gegants d’Esplugues

L’any 1984 es varen construir les figures d’en Mateu i na Marta als tallers de Can Boter i més tard en Quim el cavall i na Caterina, inspirats en la llegenda de Picalqués. La música i la coreografia és de Marcel Casellas i Joan Serra. Les figures es mouen amb la música de gralles i timbals.

 

El Valset d’Esplugues – Ball de bastons

La Colla de Bastoners d’Esplugues va ballar-lo per primer cop el mateix any de la seva formació, el 1985. El bastó és l’element essencial d’aquest ball amb música de flabiol i tamborí o gralles i timbals composada per Isidor Vázquez i coreografia de la mateixa Colla.

 

El Babau

Aquesta varietat de contradansa és el ball més tradicional d’Esplugues i apareix al Costumari Català de Joan Amades, on també hi apareixia la partitura. A partir d’aquí, Carles Mas va preparar-ne la coreografia i l’any 1989 es va restaurar la dansa. El balla l’Esbart Vila d’Esplugues i la música és d’acordió diatònic i violí.

 

Terra de Gegants

Aquesta sardana va ser composada per Marcel Casellas l’any 1990 en homenatge als Geganters d’Esplugues amb motiu de la trobada. Flabiols, tibles, tenores i fiscorns sonaran en aquesta partitura inspirada, d’una banda, en el Contrapàs Cerdà i, d’una altra, en la melodia del Ball de Gegants d’Esplugues.

 

 

Ball del Ginjoler

Aquesta dansa té l’origen en una curiosa anècdota al 1988, quan Pau Orriols va oferir l’últim ginjoler que li quedava a Marcel Casellas. Aquest el va plantar tot i ser fora d’època i l’arbre va sobreviure gràcies a la cura que va tenir Juan Fuentes, “el senyor Juan” del Casal. El 1991, el músic Isidor Vázquez crea la música i Lluís Puig la coreografia, i des de llavors el ginjoler del pati del Casal Robert Brillas és un punt de referència durant tota la celebració. El balla l’Esbart Vila d’Esplugues.

 

Entrada a la plaça dels Castellers d’Esplugues

Neix amb la mateixa colla l’any 1993. L’Entrada a plaça és una melodia que anuncia l’entrada de les colles castelleres a l’espai on aixecaran els castells. Fora de la plaça alcen un pilar amb un petit fragment del toc de castells i quan l’anxeneta fa l’aleta, el pilar avança. La música original és de Marcel Casellas.

 

Ball parlat i Versots dels Diables

Amb música de Casellas i amb el so de gralles i timbal, Ball de Diables representarà el diàleg entre Llucifer, la Diablessa i Sant Miquel i recitarà els versots, uns textos amb certa rima que recorden d’una manera crítica i divertida esdeveniments d’actualitat. Es faran just després de l’ofici solemne.

 

Ball de la Fal·lera

Data de 1989 quan la Colla de Geganters va decidir construir la seva bèstia de foc aprofitant la donació d’un cap de drac feta per l’Institut Joanot Martorell. El nom de Fal·lera ve del crit de festa que s’utilitza dintre del món geganter. El Grup de Percussió Atabalats el fa en el moment de l’ofrena.

Afegir a: Add to your del.icio.us del.icio.us | Digg this story Digg

Comentaris (0 Publicat):

Envïi els seus comentaris comment

  • email Envïi un correu a un amic
  • print Imprimir versió
  • Plain text Text pla
Tags
No hi ha tags per a aquest article
Valoració l´article
0