La bogeria de 'La Roja'

Anna Maria Pérez, presidenta de CiU Castelldefels

Anna Maria Pérez, presidenta de CiU Castelldefels, ens remet un article d'opinió sobre les reaccions front l'onada viscuda amb la selecció espanyola a la recent celebrada 'Eurocopa.

Aquestes setmanes de patriotisme espanyol desenfrenat promogut per sectors de no nacionalistes ibèrics (valga’m Déu!) de centre-esquerra amb l’excusa impagable del futbol sembla que han arrelat força en una àmplia capa de la societat espanyola i catalana. La conquesta del màxim títol de seleccions nacionals per part de la roja talment semblava el renaixement de l’Espanya imperial més sòrdida que no pas el que és en realitat: una oportunitat de desempallegar-se del complex d’inferioritat que la societat espanyola arrossega barrejat tot amb un punt de proesa quixotesca i bocata de calamars. No critico, certament, a totes les persones que han gaudit d’aquesta fita ni d’aquells, catalans o no, que han vibrat amb l’èxit esportiu. Només he demanat que a mi m’hi deixessin al marge, que l’entorn em deixés exercir el meu dret a decidir si vull o no celebrar aquesta bogeria esportiva mediatico-patriotera, perfectament constitucional, allunyada d’”aventurismos” i clarament uniformadora. Malgrat tot, a una se li queda el cos raro de veure com a la gran majoria de places de Catalunya molta gent celebrava, fins i tot amb palesa desmesura, la victòria futbolística. Potser molta gent tenia ganes d’apuntar-se a un triomf d’aquesta mena o unir-se a un esclat d’alegria en un temps de crisi com el que vivim. No ho sé, però com més a prop som de la selecció espanyola més ens alluyem de la possibilitat que la catalana esdevingui oficial. En qualsevol cas, i reprenent el bo i millor del pensament pujolià, sóc catalana i no tinc per què ser espanyola perquè no me’n sento, i menys d’una manera com aquesta: imposada. Ens han volgut imposar per la via del futbol el que no poden d’una altra manera. I per aquí no hi passo. No en tinc cap necessitat. Crec que mai no he estat testimoni d’una manipulació ideològica tan bestial com la viscuda aquestes darreres setmanes. Ara més que mai, ara és hora d’estar alerta…!