Bloc a bloc: Construint la política al Baix Llobregat

Blocs i política

Els blocs s'han convertit en una poderosa eina política actualment. En una societat on es demanda informació a l'instant, Internet és el mitjà ideal per a què polítics es mostrin més propers als ciutadans.

Ningú dubta que Internet és un dels àmbits comunicatius més importants del futur, si no el que més, i permet un lliure accés a un gran contingut d’informació, a qualsevol hora, edat i tipus de públic.

Els blogs –o blocs, en català- ja són una eina indispensable per a tot polític que vulgui estar connectat amb la societat d’avui en dia. Els candidats trepen el cap des del seu partit i es desmarquen escribint els seus propis articles d’opinió, idees, propostes i els internautes poden respondre, bé enviant comentaris, bé omplint els quadriqulats formularis.

Sempre pots comprobar qui és més o menys maldestre amb la tecnologia, qui s’oblida d’actualitzar el seu “diari personal”, qui és tot un manetes amb l’ordinador. Com deia, tots els representants dels partits polítics en tenen un i, en l’àmbit que ens atany –que és el Baix Llobregat- no podien ser menys.

Per exemple, a Esplugues trobem el bloc de Roger Pons, de CiU, www.rogerpons.cat; de l’alcaldessa Pilar Díaz, http://pilardiaz.cat/blog/; de Francesc Garcia, regidor del PSC a Pallejà, http://francescgarcia.blogspot.com/; de Carles Ruiz, portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Martorell, http://blocs.esquerra.cat/carlesruiz; de Víctor Puntas, primer tinent d'alcalde i portaveu del grup municipal de l'Acord Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Molins de Rei, http://victorpuntas.blogspot.com/; d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, http://antoniobalmon.blogspot.com/; o d’Antonio Gallego, portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament del Prat, http://antoniogallego.blog.com.es/.

Aquests tan sols són uns petitíssims exemples de la gran quantitat de blocs que existeixen actualment i que, sens dubte s’aniran creant. Potser els llegirà poca gent o potser sorprenen, però des d’ara ja es pot fer sentir la veu i reflexions pròpies... però, aquestes reflexions, seran de l’individu o estaran tintades per l’ombra allargada del partit?