Recordant Francisco Ayala i Claude Lévi-Strauss

Francisco Ayala

Quan llegiu aquest article ja farà una setmana de la mort d’aquest dos grans pensadors del segle, en Francisco Ayala i en Claude Lévi-Strauss. Francisco Ayala fou un intel•lectual i un humanista –entenem com un persona que tenia un ampli coneixement de la literatura, la història, la filosofia i l’art-. En canvi, en Lévi-Strauss el definiríem com un mite, és a dir, un personatge que reivindica l’aportació cultural de les societats primitives, també hem d’afegir que fou el pare de l’estructuralisme i de l’antropologia moderna.

L’obra més destacada de Claude Lévi-Strauss és “Tristos tròpics”, al nostre país l’ha publicat anagrama i traduït per Miquel Martí i Pol l’any 1969, en aquest llibre Lévi-Strauss fa una reflexió sobre la cultura i una autobiografia sobre les seves expedicions etnogràfiques en la segona meitat dels anys 30 al Brasil, on va estar vivint amb tribus amazòniques. Té d’altres obre publicades com “El pensament salvatge”, “Raça i història” i “De prop i de lluny”. Recorda que rebé el Premi Internacional Catalunya l’any 2005.

En referència, a Francisco Ayala les seves obres més importants són “La cabeza del cordero” (1949), “Muertes de perro” (1958), “El jardin de las delicias” (1977), i les seves memòries “Recuerdos y olvidos” (1982, i ampliades l’any 2006). Dins de la literatura espanyola fou molt important, sobretot per la seva influència en la literatura. Tot i formar part de la Generació del 27, no va escriure mai poesia, però si destaca en el conte, l’assaig, la novel·la, la traducció i fins i tot en la teoria i critica literària. El podríem definir com un home actual, fins i tot tenia pàgina pròpia en el Facebook. A més tingué amistat amb personatges com Borges, Unamuno, Azorín, Ortega y Gasset, García Lorca i Ferrater Mora, entre molts altres. I afegirem que al llarg de la seva vida rebé molts premis com Premi Príncep d’Astúries, Premi Cervantes, Premi de les Lletres espanyoles i andaluses, i algun altre.

Què podríem afegir d’aquests grans? Només dir-vos que tots dos ja passaven dels 100 anys, per tot i així encara donaven molta guerra.