Setmana marcada per la mort de J. D. Salinger i el premi Ramon Llull

L'escriptor JD Salinger

Aquesta setmana hem de parlar de temàtica diferent. Primer de tot hauríem de tenir un petit record per a un gran de les lletres americanes i mundials, P.D. Salinger. Un gran escriptor que ha mort a l’edat de 91 anys. Tots el recordem per un dels seus treballs més importants, “El vigilant en el camp de sègol”, escrita fa més de 50 anys i que va marcar a tota una generació de nordamericans i del món mundial. No només l’hem de recordar pel seu èxit sinó pel que fet que era molt reaci a fer la seva vida pública, per això, des de l’any 1963 es va com recloure a casa seva, i no volia que ningú en sabés res d’ell. Per aquells que vulguin conèixer més informació la poden trobar a la xarxa.

Deixant a Salinger parlarem del Premi Ramon Llull és un premi que atorga el Govern Andorrà i el Grup Planeta, aquest any 2010 ha recaigut en Vicenç Villatoro, el qual en el tema literari ja ha rebut bastants premis des del Sant Jordi, passant pel Carlemany o el Prudenci Bertrana. Realment, en aquesta novel·la Villatoro reivindica la temàtica per què no, escriure sobre el Barça. El títol de la novel·la “Tenim un nom”, qui no sap la cançó del Barça; segons l’autor no és un llibre de futbol sinó que tracta una realitat palpant en el nostre territori com pot ser el fenomen del “barcelonisme”, a partir de la relació entre un pare i un fill. [Informació extreta de l’article “Un Llull de Champions” de Ignasi Aragay del diari Avui, secció Cultura i espectacles, p 36]. Villatoro tal i com hem dit anteriorment té una gran trajectòria com a escriptor, i perquè no amb el seu llibre pot ser un dels més venuts per Sant Jordi.

En fi, aquesta setmana ha estat marcada sobretot per la mort de Salinger, sobretot perquè fou un dels grans escriptors del segle XX. Voldríem acabar amb les següents paraules que trobarem en el llibre “El guardián entre el centeno”:

“Si de verdad les interesa lo que voy a contarles, lo primero que querrán saber es dónde nací, cómo fue todo ese rollo de mi infancia, qué hacían mis padres antes de tenerme a mí, y demás puñetas estilo David Copperfield, pero no tengo ganas de contarles nada de eso”.

[El guardián entre el centeno, J. D. Salinger. Ed. Edhasa, p 7]